respondre en lloc de reaccionar

Respondre en lloc de reaccionar 1: aprèn a calmar-te

Llençar objectes per l’aire, somicar sense parar, cridar a ple pulmó, pintar les parets, fer volar el menjar… Els nostres fills tenen un repertori de comportaments per treure’ns de polleguera molt ampli. Fem el que fem, difícilment aconseguirem que deixin de fer aquestes coses saps per què? Perquè els nens fan coses de nens. És normal. És natural. Pensa en quan tu eres petit/a. En els teus germans. Si penses en qualsevol infant que hagis conegut de prop, t’adonaràs que TOTS, absolutament tots els nens fan aquests tipus de coses. Formen part del procés d’aprenentatge.

Els nens fan coses de nens.

El què sí que val la pena fer és modelar la nostra manera de respondre a aquests comportaments perquè a) destorotin el menys possible el moment present i b) es donin amb la freqüència mínima possible.

L’objectiu que et proposo és que siguis capaç d’afrontar aquest tipus de situacions des de la calma i la comprensió. Compte, però, això no significa que no estableixis uns límits clars i sòlids al teu fill. Els necessita. Però li seran molt més útils i comprensibles si tu no estàs histèric/a mentre els poses. (Un apunt, tot això és vàlid sempre que no hi hagi una agressió física. En cas d’agressió en parlarem un altre dia)

El primer pas és el més difícil de tots: aprendre a gestionar aquell neguit que notem al pit quan el nostre fill en fa alguna. Ni en l’educació dels fills ni en cap altre tipus de relació, mai aporta res de positiu actuar en calent. Per tant, el millor que podem fer és no fer res. No parlis. No cridis. Deixa la frase a mitges si convé. Calla i respira.

Calla. Respira.

Segurament et passaran un munt de coses pel cap que t’intentaran convèncer que has de fer alguna cosa. “Això no ho puc tolerar de cap manera!”, “si li permeto fer això sense renyar-la l’estic malcriant”, “si és que li he dit mil vegades!”.  Però és millor no actuar que actuar malament. Si perds els nervis, només aprendrà que quan les emocions ens pugen a flor de pell tot s’hi val, que és normal perdre el nord. No intervenir en aquell moment no és cap error. No acabarà sent un delinqüent perquè la seva mare no li parava els peus en aquell precís instant quan tirava coses per l’aire.

Intenta calmar-te i respirar profundament. Si amb això no en tens prou, prova de mullar-te la cara amb aigua freda. També et pot ser útil tenir algun mantra per anar-te’l repetint mentre la cosa et rosega per dins. A mi em va molt bé dir-me a mi mateixa una vegada i una altra “no és cap emergència“. M’esforço a ser conscient que, en el fons, no passa res. La meva filla està tenint un comportament normal per la seva edat i estadi de desenvolupament. Jo sóc una persona adulta i madura i sé com gestionar-ho.

Si et sembla que no te’n surts, prova això que en anglès en diuen “fake it until you make it”. A mi em sembla una eina molt poderosa. En català seria algo així com ” fes veure que ho saps fer fins que et surti de veritat“. Fes veure que et saps calmar. Fes veure que pots estar tranquil·la en aquesta situació. I… voilà! Ho has fet.

Un cop has recuperat el teu centre, pots parlar-hi i dir-li tot el que creguis convenient, però fer-ho abans és contraproduent. Amb la pràctica, veuràs que cada vegada resulta més fàcil controlar aquella pressió al pit. Quan la sents ja penses “ah, mira, és allò“. I aquí és on t’alliberes del teu pilot automàtic i pots decidir com enfocar la situació. Poder reaccionar des d’un lloc de calma t’ajuda a veure les coses des d’una altra perspectiva.

Insisteixo, el més difícil és trencar l’automatisme. Tendim a reproduir els patrons amb els què ens van educar a nosaltres de petits, i ho tenim tant integrat que ens surt de forma inconscient. Primer cal aprendre a identificar el nostre estat de crispació abans de poder integrar noves maneres de respondre a cada situació.

Ho vols intentar?


Recapitulem…

Quan el teu fill faci alguna d’aquelles coses que et treuen de mare…

- Calla i respira
- Mulla't la cara
- Utilitza un mantra (pensa-te'l amb antel·lació)
- Fes veure que saps estar calmat/da en aquesta situació

Un cop hagis recuperat el teu centre fes el què hagis de fer o digues el què hagis de dir.

Leave a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *