Coneix-nos

Per què creixem junts

Quan va néixer la meva primera filla, la Duna, em va passar el què crec que ens passa a tots els pares i mares quan ens estrenem: la meva vida va canviar radicalment. Recordo que sovint deia:

“no és simplement que la meva vida sigui diferent que abans, és que tinc una altra vida”

Des de ben al principi, vaig començar a buscar recursos per criar la Duna d’una manera que s’adigués amb la meva visió del món. Sabia que no em sentia gaire a gust en el paper de mare autoritària, que no volia pujar la nostra filla castigant, amenaçant i contant fins a tres (allò de “un… dos… dos i mig…! dos i tres quarts…!!”). La majoria d’estils educatius que veia al meu voltant, però, tendien a ser o bé així o bé l’altre extrem: permissivitat total. Recordo en una ocasió en concret, una nena d’uns 6 anys enfilant-se damunt de les taules en una reunió d’adults i els seus pares sense dir-li res “per no coartar la seva llibertat”. A mi, això em semblava que no era educar, sinó eludir les teves responsabilitats com a mare/pare.

Aquesta petita recerca combinada amb la meva feina, el dormir poc i l’haver d’estar sempre disponible em va anar absorbint i absorbint fins que, d’alguna manera, una part de mi mateixa va desaparèixer. Ja no pintava, ni escrivia, ni tocava la guitarra, ni engegava projectes. Pensava que el meu projecte eren els meus fills, i la meva identitat es va reduir a la de mare. No us penseu, en el meu cas no ho vivia com un sacrifici, em semblava que això era el natural, que això era ser mare, i em “consolava” pensant que d’aquí 20 anys podria reprendre les meves aficions, les meves aspiracions intel·lectuals i el meu camí de desenvolupament personal i d’autoconeixement.

Amb l’arribada del Roure dos anys més tard, tot el meu món es va anar complicant. Els primers 4 mesos se’m van fer molt difícils. No aconseguia trobar una balança que em permetés ser la mare que necessitaven tots dos, i ni parlar-ne de disposar d’algun moment “per a mi”. Si abans era cansat, amb dos la cosa semblava haver-se multiplicat exponencialment. També pensava que era natural que fos així. Tothom t’ho diu. És el discurs predominant a la nostra societat.

La meva identitat es va reduir a la de mare.

Llavors, per recomanació d’una amiga, em va caure a les mans un exemplar de “Peaceful Parent, Happy Siblings”, de la doctora Laura Markham. Aquest llibre va suposar l’inici del canvi de paradigma que necessitava. Des de llavors, he seguit llegint en aquesta línia, he fet dos cursos d’això que en anglès en diuen “peaceful parenting” (un d’ells amb la mateixa Laura Markham) i he après quelcom que ha capgirat la nostra vida: per poder educar els teus fills, primer t’has de convertir en el teu propi educador.

El camí que hem recorregut des d’aleshores fins a dia d’avui (i que continuem forjant a cada pas), és un camí cap al creixement personal, tan nostre com dels nostres fills, esquivant l’estrès, els crits, la tensió i la falta de respecte. Un camí que busca una educació basada en la llibertat, però també (i sobretot!) en la responsabilitat. Un camí que ens ompla, i que ens ajuda a tots a brillar amb la nostra màxima esplendor.

Per poder educar els teus fills, primer t’has de convertir en el teu propi educador.

Creixem junts sorgeix de les ganes de compartir tota aquesta descoberta meravellosa amb altres pares i mares buscadors. Crec que, com jo, alguns de vosaltres també cerqueu a les palpentes la manera d’educar els vostres fills sense passar-vos el dia renyant i dient “NO”. Penso que no dec ser la única que ha estat anys i panys desitjant tenir més eines a l’abast sense acabar de trobar res que m’ajudés a nivell pràctic, real, en el dia a dia. No us penseu que ara tinc totes les respostes a totes les preguntes. Segueixo (i espero seguir sempre) intentant fer-ho millor cada dia, i em queda molt de camí per recórrer. Sento, però que el què he après fins ara és molt valuós i val la pena escampar-ho als quatre vents.

Així què,

One Comment

Leave a Comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *